El 28 de febrer, el 25 d'abril i el 20 de juny son les dates escollides per a les següents consultes sobre la independència de Catalunya. A dia d'avui 167 municipis ja han fet la consulta i 225 la faran els propers mesos, 79 el mes de febrer, 97 el mes d'abril i 49 encara no tenen una data definida.
Mostra mapa dels municipis on s'han fet o es faran les consultes sobre la independència en un mapa més gran
La Coordinadora Nacional fixa la data del 20 de juny per a la quarta onada de consultes
.
El 20 de Juny és la data acordada pels portaveus de les comissions locals de la Coordinadora Nacional per celebrar una nova onada de la Consulta sobre la Independència, la qual cosa permetrà a les poblacions que es mantenen a l'espera 'organitzar-se al voltant d'una data exacta'. Així s'ha decidit a la jornada formativa celebrada aquest dissabte, on 400 voluntaris de més de 100 comissions locals que celebren la consulta el 28 de febrer i també el 25 d'abril s'han distribuït en els diferents grups de treball organitzats per diferents comissions tècniques. Segons ha sabut directe!cat, la jornada ha estat 'molt positiva' gràcies al debat generat i a la participació de voluntaris que van viure l'experiència del 13D.
Aquesta quarta onada de consultes esdevé un nou objectiu per al 'degoteig de poblacions' que estan a la llista d'espera per celebrar el propi referèndum sobre la independència de Catalunya, com és el cas de Reus o Tarrasa. Es suma així a la segona onada de consultes que es farà a 70 municipis l'últim dia de febrer i a la tercera onada que es celebrarà el 25 d'abril i on 101 municipis ja han confirmat la seva participació. Aquestes dades representen un total de referèndums que supera els que es van fer el 13 de desembre.
Jornada formativa i de debat
Quatre han estat les comissions tècniques de la Coordinadora Nacional en què s'han organitzat els diferents grups de treball participants en la jornada formativa que es va celebrar ahir, a la qual assistiren 400 voluntaris de més de 100 comissions locals que celebren consultes els propers mesos de febrer i abril. La Comissió de Campanya i Logística ha estat a càrrec d'Uriel Beltran i Marta Torrecillas; la Comissió de Comunicació i premsa, sota les directrius d´Anna Arqué i Elisenda Laborda; la Comissió que ha tractat temes de Voluntariat i jurídica, a càrrec de Josep Manel Ximenis i Miquel Àngel Gràcia; mentre que la Comissió d'Informàtica ha estat dirigida per David Vinyals.
A més de l'aprenentatge i la captació d'idees que els assistents han assolit a través d'aquesta jornada, l'esdeveniment ha esta 'molt positiu' gràcies al debat generat i a l'experiència retransmesa per voluntaris de municipis que ja han viscut les seves consultes el darrer 13 de desembre. Per tant, l'èxit d'aquesta jornada també ha estat 'qualitatiu' en tant que s'ha atès la necessitat de diàleg entre poblacions que ja han fet la seva consulta i poblacions 'que esperen la pròpia amb entusiasme'.
El 20 de Juny és la data acordada pels portaveus de les comissions locals de la Coordinadora Nacional per celebrar una nova onada de la Consulta sobre la Independència, la qual cosa permetrà a les poblacions que es mantenen a l'espera 'organitzar-se al voltant d'una data exacta'. Així s'ha decidit a la jornada formativa celebrada aquest dissabte, on 400 voluntaris de més de 100 comissions locals que celebren la consulta el 28 de febrer i també el 25 d'abril s'han distribuït en els diferents grups de treball organitzats per diferents comissions tècniques. Segons ha sabut directe!cat, la jornada ha estat 'molt positiva' gràcies al debat generat i a la participació de voluntaris que van viure l'experiència del 13D.
Aquesta quarta onada de consultes esdevé un nou objectiu per al 'degoteig de poblacions' que estan a la llista d'espera per celebrar el propi referèndum sobre la independència de Catalunya, com és el cas de Reus o Tarrasa. Es suma així a la segona onada de consultes que es farà a 70 municipis l'últim dia de febrer i a la tercera onada que es celebrarà el 25 d'abril i on 101 municipis ja han confirmat la seva participació. Aquestes dades representen un total de referèndums que supera els que es van fer el 13 de desembre.
Jornada formativa i de debat
Quatre han estat les comissions tècniques de la Coordinadora Nacional en què s'han organitzat els diferents grups de treball participants en la jornada formativa que es va celebrar ahir, a la qual assistiren 400 voluntaris de més de 100 comissions locals que celebren consultes els propers mesos de febrer i abril. La Comissió de Campanya i Logística ha estat a càrrec d'Uriel Beltran i Marta Torrecillas; la Comissió de Comunicació i premsa, sota les directrius d´Anna Arqué i Elisenda Laborda; la Comissió que ha tractat temes de Voluntariat i jurídica, a càrrec de Josep Manel Ximenis i Miquel Àngel Gràcia; mentre que la Comissió d'Informàtica ha estat dirigida per David Vinyals.
A més de l'aprenentatge i la captació d'idees que els assistents han assolit a través d'aquesta jornada, l'esdeveniment ha esta 'molt positiu' gràcies al debat generat i a l'experiència retransmesa per voluntaris de municipis que ja han viscut les seves consultes el darrer 13 de desembre. Per tant, l'èxit d'aquesta jornada també ha estat 'qualitatiu' en tant que s'ha atès la necessitat de diàleg entre poblacions que ja han fet la seva consulta i poblacions 'que esperen la pròpia amb entusiasme'.
Reflexió sobre la Consulta del 13D
Després del terratrèmol de diumenge, s'han alçat moltes veus parlant de si un 15%, un 20% o un 30% és poc o molt. Sabeu quin és el percentatge del cens electoral que va obtenir el 2006 el PSC per poder governar a Catalunya? Us imagineu quin percentatge del cens va votar Montilla? Doncs exactament un 15,21%. Sorpresos? És tan senzill com saber que el PSC va treure un 26,8% dels vots emesos sobre una participació total d'un 56,77%. Potser el que sorprèn és que l'endemà d'unes votacions tothom s'atreveixi a opinar subjectivament sobre si un cert nombre de vots és molt o poc, però ningú sigui capaç de donar xifres que corroborin la seva opinió. Quant suma tot el tripartit sencer? Doncs PSC+ERC+ICV van sumar el 2006 ni més ni menys que un 28,54%. Poc o molt?
I ja que parlem de sobiranisme, potser una altra bona dada seria saber quin percentatge del cens va votar els partits considerats catalanistes. Doncs si sumem els vots de CIU i els d'ERC a les últimes catalanes el total de vots és d'un 25,82% del cens. Sorpresos un altre cop?
Potser ara que un 30% del cens on s'ha fet la consulta ha votat a favor de la independència ja no ens semblarà tan poca cosa i la gent podrà valorar-ho millor. Arribar a les xifres a què s'ha arribat amb els mitjans amb què s'ha fet és extraordinari. De fet, qualsevol opció política catalana que hagués aconseguit que la votés un 30% del cens hauria assolit una única cosa: la majoria absoluta al Parlament de Catalunya.
Josep Comas i Font
GRÀCIES A TOTHOM
El 13 de desembre del 2009 quedarà escrit a la història d’aquest país, com el dia que milers i milers de catalanes i catalans, de 167 municipis, van acudir a les urnes a reclamar el seu dret a decidir sobre el futur d’aquesta nació. Un d’aquest 167 municipis va ser Tiana. La societat civil del nostre poble, és a dir, les persones a títol individual, les entitats i les associacions, va aportar el seu gra d’arena a aquesta fita històrica.
És per això que des de Tiana Decideix, la comissió ciutadana encarregada d’organitzar la consulta al nostre poble, us volem agrair el vostre suport incondicional. L’èxit de la consulta tianenca - èxit d’organització i de transparència - és el vostre èxit. Al cap i a la fi, a tots ens uneix l’interès en construir un futur més pròsper i lliure on el dret a decidir i el valor de la pau hi siguin sempre presents.
Catalunya, per la seva situació geogràfica, ha forjat una identitat que és el resultat de les mil i una llavors que han arrelat a la nostra terra. Aquest país, i la seva gent, sempre ha estat compromès amb el seu temps, ha estat i és solidari, i ha fet de la paraula la seva principal arma. Ho va recordar el 24 d’octubre del 1971, davant del ple de les Nacions Unides, el violoncel·lista, Pau Casals:
“Sóc un català. Actualment una província d’Espanya. Però, què va ser Catalunya? Catalunya va ser la nació més gran del món. Us diré el perquè. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va acollir els inicis de les Nacions Unides. Totes les autoritats de Catalunya, al segle XI, es van trobar en una ciutat de França, que aleshores era catalana, per parlar de pau. Al segle XI. Pau en el món, i en contra de les guerres; la inhumanitat de les guerres. Això era Catalunya”.
Pau Casals, músic reconegut mundialment, mai va renegar de la seva identitat. És més, la va pregonar amb orgull, humilitat i fermesa per arreu. Ell havia decidit que el seu èxit artístic mai no el faria renunciar a les seves arrels mil·lenàries.
El 13-D, gràcies al vostre compromís, l’esperit de Pau Casals i tants altres va ser present a la nostra vila. Un compromís i un esperit - com el de Casals - construït sobre la il·lusió, no sobre la nostàlgia.
Gràcies pel vostre suport!!!
Gràcies per ajudar-nos!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)